Cada nuevo curso escolar, muchos padres se encuentran con el mismo problema. No es posible escolarizar a sus hijos en el colegio que ellos quieren. A pesar del derecho que tenemos los padres a elegir el centro, amparado por la constitución y por el estatuto correspondiente de cada comunidad autónoma, la realidad es muy distinta.
Este post tiene la finalidad de que todo el mundo conozca a través de la plataforma "Escollir Escola", de Cataluña lo que tienen que sufrir los padres que después de hacer la preinscripción y elegir el colegio en el que quieren que sus hijos estudien, ven que sus esperanzas quedan en nada cuando el nombre de su hijo o hija no aparece en las listas de los colegios que ellos han elegido.
A continuación muestro el enlace a un documento titulado "RESUMEN DE LOS ÚLTIMOS DIAS DE LA PLATAFORMA ESCOLLIR ESCOLA", en el que se resume lo que han vivido este grupo de padres para poder reclamar su derecho a elegir centro educativo para sus hijos.
Personalmente yo también he vivido este año el calvario de no poder elegir colegio y de no saber que colegio nos correspondía.
Tras rellenar la hoja de preinscripción con cuatro colegios, finalmente quedamos fuera de los cuatro y tras un sorteo tampoco pudimos acceder a ninguno. En el Consorci d'educació de Barcelona lo único que nos decían era que nos esperáramos a septiembre, que ellos no sabían nada.
En el colegio que pusimos como primera opción nos decían que teníamos que esperar si alguien no quería matricular a su hijo y así quedaría la plaza libre para nosotros, porqué éramos los primeros de la lista de espera. Paralelamente nos propusieron que les escribiéramos una carta con el fin de que ellos la pudieran enviar al Consorci y pedir un aumento de ratio, una plaza más, pero la directora del centro nos decía que por esta vía las posibilidades eran prácticamente nulas.
Durante ese tiempo, el Consorci nos asignó aleatoriamente una plaza en un centro que no habíamos elegido pero que tenía plazas libres.
Desesperados, después de buscar plazas libres por todos los colegios que nos interesaban de la zona y no encontrar nada, matriculamos en el colegio asignado por el Consorci.
Estábamos dispuestos a pedir un aumento de ratio en el colegio que pusimos como primera opción a pesar de las pocas posibilidades que teníamos.
En este caso la suerte estuvo de nuestra parte y alguien se dio de baja en la escuela que queríamos y finalmente pudimos acceder a la plaza.
Es una vergüenza que no podamos elegir colegio para nuestros hijos y que dejemos en manos de la suerte la educación de nuestros hijos. Y lo peor de todo que esto pasa año tras año sin que veamos ningún cambio.
1 comentarios:
Benvolgut gerent del Consorci i ... altres ,
Li agrairia que es prengués uns minuts del seu temps per “escoltar” les reflexions , suggeriments i queixes d’una de les mares que s’ha quedat sense una de les cinc opcions d’escola escollides per a la seva filla de 3 anys.
Ja només amb aquest encapçalament, si vostè considera que no pot perdre el seu temps amb una altra mare pesada, i que la vida és com és i de vegades toca i d’altres no toca, li agrairia que fes arribar aquest escrit a algú que si que vulgui donar solucions a una mare que , com la resta a les que sí que els ha tocat, vol el millor per als seus fills.
Podria dir-li que l’educació d’un fill , el tipus de gent amb què es relacionarà , la manera com parlarà , els valors que tindrà , l’ambient de què estarà envoltat, els coneixements que pugui adquirir, etc., són aspectes tan determinants i tan decisius que no haurien d’estar en mans de l’atzar, podria dir-li que oferir sis opcions per triar no és oferir llibertat, podria dir-li que delimitar zones de proximitat és convertir una ciutat en guetos i fomentar per tant la insolidaritat i la no interrelació dels seus ciutadans. Podria dir-li que donar punts extres per “malalties digestives”, però permetre a aquests “malalts” quedar-se a dinar a les escoles és regalar-los punts i per tant desfavorir els altres, podria dir-li que una família monoparental molt possiblement necessita més punts que una que es pot permetre el luxe de ser nombrosa, podria dir-li que a les subcomissions d’escolarització no hauria d’haver-hi representants de les escoles que no s’ omplen, podria dir-li que ni tan sols els directors de les escoles saben com funciona el sistema de puntuació i per tant no l’expliquen o l’expliquen malament durant les jornades de portes obertes, podria dir-li tantes coses que he vist i he sentit durant fa ja massa mesos ...
M’aconsellen no parlar d’ injustícia, de discriminació, de no igualtat d’oportunitats.
M’aconsellen queixar-me al•legant altres motius més tangibles i objectius per tal d’aconseguir que vostès em facin cas. M’aconsellen que no entri en el terreny de les emocions, que les meves revindicacions siguin directes i constatables -que, com veurà per tot l’anterior, n’hi ha un bon grapat-, que intenti al•legar algun dels requisits que puguin ajudar-me a aconseguir una plaça en alguna de les cinc escoles escollides, però sincerament no crec que hagi de plorar a ningú utilitzant la meva vida personal ni crec que hagi de pidolar per caritat.
Només vull que vostè o la persona o persones a qui correspongui m’expliquin com és possible que una llei que es fa sota el propòsit de ser equitativa i justa fa de la mateixa manera que la Gabriela no tingui els mateixos drets i oportunitats que en Joan.
Fins ara el sorteig ja ha repartit sort, ara els toca fer-ho a vostès amb la resta, del contrari no s’entén la seva raó d’ésser.
Gràcies per escoltar-me i confio que em podrà donar una solució per tal que la meva filla pugui començar la seva vida escolar igual que la resta dels seus amiguets, és a dir, amb alegria i confiança. L’alegria i confiança que només la seva mare li pot transmetre i que ara per ara només és tristesa, desconfiança, temors...
Confio que vostè, des de la seva posició, permeti que la Gabriela comenci amb igualtat de condicions la seva vida escolar, la qual en gran mesura determinarà el seu futur.
Confio que vostè no permetrà que a la Gabriela se li imposi el seu primer càstig, sense, ni tan sols, haver començat el seu primer dia d’escola.
Gràcies per tot,
Joana
Publicar un comentario